És un relat curtet i resumit, que vaig escriure poc després. Espero arreglar-lo més endavant.
El dissabte del famós Barça-Madrid
vaig acabar de preparar-ho tot per al naixement, i a la nit dormint
em van venir un parell de contraccions i vaig començar a perdre
aigües i tap mucós. Va passar el diumenge i el dilluns sense gaires
canvis, anava tenint contraccions de prepart cada 15 o 20 minuts i
sortien aigües netes, la bebi estava molt saltarina i juganera a la
panxa, com sempre. Al vespre del dilluns, era el meu cumple i sonava
el telèfon però jo no volia parlar amb ningú perquè estava una
mica agobiada. Sentia que ja estavem preparades, que a què esperàvem
a posar-nos de part? Alberto em cuidava molt i em va fer massatges i
reflexo. Aquella nit em van venir cada 10 minuts i més fortes, ja
tenia que concentrar-me i respirar i gemegar, així que al matí
estava molt contenta i amb ganes de parir.
Dimarts al matí van venir
la Inma, la meva germana i llevadora a veure com anava tot, i la
Brooke, amiga i acupuntora, a fer-me un tractament per ajudar a
posar-me en marxa. Jo seguia cada 10 minuts però molt tranquil.la.
Vam pensar que seria a la nit i elles van marxar.
Jo estava tota
l'estona a la pilota, però cap a les 15h anava a dinar i de cop i
volta no suportava més la pilota, van començar a venir cada 3
minuts, després cada 2, eren molt fortes i em feien cridar com una
posesa, no podia moure'm i notava pressió i ganes d'apretar, però
no m'ho podia creure! Li vaig demanar la piscina a l'Alberto i ell,
que també estava molt sorprés, primer va dubtar però al final la
va muntar.
Quan ell no estava amb mi em costava més aguantar, vaig
estar una estona hiperventilant però després no podia controlar
res, vaig començar a fer pujos espontanis molt forts. Quan em vaig
ficar a la piscina a mig omplir ja tocava el cap amb la punta del
dit. Ara ja m'ho creia! No tenia gens de por, pensava que pariria amb
el papa sols i que no passava res, quan va arribar la Inma, i més
tard la Brooke.
Ja coronava, anava sortint poc a poc, jo l'anava
tocant i notava el seu cabell, suavet, la forma del seu cap, i tot
molt físic i molt intens. Estava de quatre potes a la piscina i va
néixer el seu cap. Jo no deixava que em toqués ningú, van passar
un parell de contraccions i va sortir el seu cos amb una mica d'ajuda
de la Inma que em va anar molt bé. Llavors em van dir que l'agafés
i em vaig girar, estava a sota de l'aigua il.luminada, com un peixet,
i la vaig agafar i la vaig mirar, ella a mi, i res més existia en el
món.
Ella arrugava la carona i gemegava una mica, la vaig veure
forta i serena, com a la panxeta, ens vam reconèixer. Tot això va
ser només en un segon, llavors la vaig aixecar per mostrar-li al
pare, ja que encara no sabíem el sexe, i ell va veure aquella
figueta i no sabia dir què era, jeje, i jo al veure-ho vaig ser la
mare més feliç del món, una nena, quin miracle, quina meravella,
benvinguda Marina! Va néixer a les 18h, 3 hores de part!
Després vaig sortir de la piscina i em
vaig estirar, em costava disfrutar per que estava dolorida i com en
xoc de tan ràpid tot. La Brooke em va ajudar a relaxar-me i vaig
seure a la cadireta de parts i em vaig treure la placenta jo mateixa
mentres la Marina abraçava al seu pare. La placenta va ser suau i
gens molesta.
I aquí comença la gran aventura!
Estic molt feliç i molt orgullosa, tot
i que els primers dies han estat molt difícils amb l'inici de la
lactància i he necessitat molta ajuda, que m'han donat el meu home,
la Inma, l'Anahi i una mare que no conec, Sònia, però que també em
va donar llet per superar una crisis. Ara tinc la nena al pit i tot
ja rutlla molt bé, em sento molt cuidada i afortunada, i agraida per
tots els bons desitjos que heu tingut cap a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada