Entrades populars

dijous, 21 de juny de 2012

El naixement de la meva filla


És un relat curtet i resumit, que vaig escriure poc després. Espero arreglar-lo més endavant.

El dissabte del famós Barça-Madrid vaig acabar de preparar-ho tot per al naixement, i a la nit dormint em van venir un parell de contraccions i vaig començar a perdre aigües i tap mucós. Va passar el diumenge i el dilluns sense gaires canvis, anava tenint contraccions de prepart cada 15 o 20 minuts i sortien aigües netes, la bebi estava molt saltarina i juganera a la panxa, com sempre. Al vespre del dilluns, era el meu cumple i sonava el telèfon però jo no volia parlar amb ningú perquè estava una mica agobiada. Sentia que ja estavem preparades, que a què esperàvem a posar-nos de part? Alberto em cuidava molt i em va fer massatges i reflexo. Aquella nit em van venir cada 10 minuts i més fortes, ja tenia que concentrar-me i respirar i gemegar, així que al matí estava molt contenta i amb ganes de parir. 

Dimarts al matí van venir la Inma, la meva germana i llevadora a veure com anava tot, i la Brooke, amiga i acupuntora, a fer-me un tractament per ajudar a posar-me en marxa. Jo seguia cada 10 minuts però molt tranquil.la. Vam pensar que seria a la nit i elles van marxar. 

Jo estava tota l'estona a la pilota, però cap a les 15h anava a dinar i de cop i volta no suportava més la pilota, van començar a venir cada 3 minuts, després cada 2, eren molt fortes i em feien cridar com una posesa, no podia moure'm i notava pressió i ganes d'apretar, però no m'ho podia creure! Li vaig demanar la piscina a l'Alberto i ell, que també estava molt sorprés, primer va dubtar però al final la va muntar. 

Quan ell no estava amb mi em costava més aguantar, vaig estar una estona hiperventilant però després no podia controlar res, vaig començar a fer pujos espontanis molt forts. Quan em vaig ficar a la piscina a mig omplir ja tocava el cap amb la punta del dit. Ara ja m'ho creia! No tenia gens de por, pensava que pariria amb el papa sols i que no passava res, quan va arribar la Inma, i més tard la Brooke.

Ja coronava, anava sortint poc a poc, jo l'anava tocant i notava el seu cabell, suavet, la forma del seu cap, i tot molt físic i molt intens. Estava de quatre potes a la piscina i va néixer el seu cap. Jo no deixava que em toqués ningú, van passar un parell de contraccions i va sortir el seu cos amb una mica d'ajuda de la Inma que em va anar molt bé. Llavors em van dir que l'agafés i em vaig girar, estava a sota de l'aigua il.luminada, com un peixet, i la vaig agafar i la vaig mirar, ella a mi, i res més existia en el món. 

Ella arrugava la carona i gemegava una mica, la vaig veure forta i serena, com a la panxeta, ens vam reconèixer. Tot això va ser només en un segon, llavors la vaig aixecar per mostrar-li al pare, ja que encara no sabíem el sexe, i ell va veure aquella figueta i no sabia dir què era, jeje, i jo al veure-ho vaig ser la mare més feliç del món, una nena, quin miracle, quina meravella, benvinguda Marina! Va néixer a les 18h, 3 hores de part!

Després vaig sortir de la piscina i em vaig estirar, em costava disfrutar per que estava dolorida i com en xoc de tan ràpid tot. La Brooke em va ajudar a relaxar-me i vaig seure a la cadireta de parts i em vaig treure la placenta jo mateixa mentres la Marina abraçava al seu pare. La placenta va ser suau i gens molesta.

I aquí comença la gran aventura!
Estic molt feliç i molt orgullosa, tot i que els primers dies han estat molt difícils amb l'inici de la lactància i he necessitat molta ajuda, que m'han donat el meu home, la Inma, l'Anahi i una mare que no conec, Sònia, però que també em va donar llet per superar una crisis. Ara tinc la nena al pit i tot ja rutlla molt bé, em sento molt cuidada i afortunada, i agraida per tots els bons desitjos que heu tingut cap a mi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada